El periodista Antoni Batista ha sigut nomenat Defensor del Lector del diari Ara, un càrrec nou a aquest periòdic però de llarga tradició sobretot en la premsa anglosaxona. A partir ja d’avui, els lectors li poden adreçar els seus dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digitals i de paper, perquè comprovi si el tractament de les informacions és conforme als codis deontològics.
El Defensor atendrà les queixes, els dubtes i els suggeriments dels lectors en privat o en el seu article al diari, que, ordinàriament, serà de periodicitat quinzenal. Explicarà com s’han elaborat les notícies i les decisions editorials sobre qualsevol contingut en qualsevol suport, textos publicitaris, fotografia, infografia i llengua.
“A l’ARA procurem estar molt atents a l’opinió dels lectors sobre els encerts i els errors de la nostra feina”, explica la directora del diari, Esther Vera. “Des de la direcció responem comentaris, trucades i missatges adreçats als redactors i a l’equip de negoci. Tots estem atents al que pensa la nostra comunitat. La creació de la figura del Defensor del Lector significa multiplicar la capacitat d’escolta i que no passi per alt el que els nostres lectors tenen a dir. Sovint, a més, tenim debats interns sobre temes deontològics que no volem que passin desapercebuts. Ens preocupa molt fer la feina amb rigor i sentit constructiu, i creiem que l’Antoni Batista és una persona ideal per a la defensa del lector, per la seva experiència i credibilitat professionals”.
Batista explica que afronta el repte “amb sentit de la responsabilitat i amb il·lusió”. I promet una visió omnicomprensiva: «Em capbussaré en el viatge iniciàtic del recorregut de la notícia, des del seu naixement fins que acaba redactada, amb els estadis intermedis de gestió del missatge, jerarquia redaccional, titulació… La corrua de decisions que van des que es tria el tema fins que es manufactura en article periodístic. Una mena de periodisme d’investigació invers, sempre apassionant, que permetrà que el lector visualitzi el making-of de la notícia –detalla–. Agraeixo al president del diari, Ferran Rodés; a la directora, Esther Vera, i al Consell Editorial que m’hagin fet la confiança d’encarregar-me la funció de Defensor del Lector», conclou.
En aquest sentit, el periodista es declara inspirat pel camí emprès per mestres del periodisme com Andreu Claret, Ruiz de Villalobos, Manuel Vázquez Montalbán, Amparo Moreno Sardà o Llorenç Gomis. “També de les lliçons a peu de notícia de grans directors en el dia a dia frenètic d’un diari: Jaume Serrats, Josep Faulí i, per sobre de tot, els meus anys a La Vanguardia de Joan Tapia, una amistat que són cinquanta anys de reflexionar sobre l’ofici”.
Un altre referent és Roger Jiménez, que va ser el primer defensor del diari del Grupo Godó: “Era bonic que aquell periodista que de jove feia circular notícies de l’oposició antifranquista per tot Espanya i a mitjans estrangers, aprofitant que era redactor en cap de l’agència Europa Press, en la seva maduresa fos un dels ombudsman pioners, encarregat dels drets del col·lectiu més nombrós de la comunitat comunicacional: els receptors!”. Això sí, Batista també incorporarà les tendències actuals, que tenen en compte els lectors en diferents suports. “I aquí agraeixo molt la col·laboració i els consells de la Defensora del Lector del diari El País, Soledad Alcaide, que fa una secció excepcional”.
A partir d’aquests noms propis, Batista es conjura per fer la seva aportació original. “Ho faré amb el concurs del que anomeno periodisme de la vivència: un complement de significat que et pots permetre quan acumules experiència i una agenda d’un cert volum. En aquest sentit, a l’hora de valorar una determinada praxi podem remetre’ns a una jurisprudència periodística, semblantment a la que apel·len en dret. Segur que, en alguns casos, els lectors proposaran un tema que podem analitzar, a més a més de l’inexcusable present que el convoqui, en paral·lel a precedents similars que podem trobar a les hemeroteques i, encara millor, en les fonts directes, quan sigui possible”, explica. Les funcions d’aquesta figura es poden trobar a l’Estatut del Defensor del Lector.
De llarga i rigorosa mirada
Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) és llicenciat en ciències de la informació (UAB, 1983) i doctor en ciències de la informació (UAB, 2003). Va exercir com a periodista al Diari de Barcelona (1976-1980), l’Avui (1983-1989) i La Vanguardia (1989-2004). Va cobrir els conflictes basc i irlandès, amb entrevistes exclusives a dirigents d’ETA i de l’IRA, polítics de totes les ideologies i víctimes del terrorisme. Ha publicat nombrosos reportatges i recerques sobre la lluita antifranquista i ha sigut el primer d’accedir als arxius de la Brigada d’Investigació Social. Ha exercit la crítica musical i té catalogades 500 entrevistes. Col·laborador de diversos mitjans al llarg de la seva carrera, últimament al Diari de Tarragona, la revista Sàpiens, Els Matins de TV3 i a l’ARA des del 2012. El seu currículum sencer es pot trobar aquí.
A més, ha estat professor de teoria i pràctica de la redacció periodística a la UAB (2003-2008) i de periodisme en situacions de conflicte i periodisme cultural a la URV (2008-2015). És autor de diverses recerques acadèmiques, entre les quals una sobre periodisme, drets i vulneració de la presumpció d’innocència als mitjans, en col·laboració amb el doctor Miquel Almirall (Fundació Bofill, 2009). Ha publicat 28 llibres sobre els eixos que han definit la seva carrera professional: el conflicte basc, la lluita antifranquista i la música. Els seus últims títols són ETA i nosaltres (Pòrtic, 2020), Memòria de la resistència antifranquista (Pagès Editors, 2021) i La nostra Cançó (Pòrtic, 2024). Amb Els portaveus de Déu (Fragmenta, 2023) s’endinsa en recerques teològiques des de la teoria de la comunicació.
Entre els premis que atresora hi ha el premi Avui de periodisme (Festa Literària de Santa Llúcia, 1985), el premi Ramon Barnils de periodisme d’investigació (Premis Octubre, 2001), premi Mañé i Flaquer per la trajectòria periodística sobre el conflicte basc (2006), el premi Irla d’Assaig (2011) i la menció especial del premi Ferran Soldevila (2021). El seu fons documental ha estat cedit al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República de la Universitat de Barcelona.