El meu nét ha portat a casa una gateta que s’ha trobat per un camí prop del poble dels seus iaios. Anaven ell i el seu amic cap a un maset dels voltants i han vist el que semblava una rata però era un felí, sense la seva mare ni cap congénere aprop. Ja feia temps que en Kim volia un animaló i era l’ocasió perfecta: tots dos nens han aplegat la gateta i se’n han fet càrrec, més encara quan un senyor del poble, avi de l’amic, deia que ja n’hi havia prou d’animals i que calia matar-la. Les criatures han agafat la bestiola d’una revolada i l’han dut a casa dels iaios, on la seva mare –la meva filla—ha comprovat que la gateta era viva i només calia alletar-la i prendre’n cura. En Kim ja té un regal magnífic per al seu onzé aniversari, que es celebra d’aquí a pocs dies, i sense saber-ho s’afegeix així a la tradició felinòfila de la nostra familia, que es va iniciar quan la meva filla, una nena aleshores, es va convertir en mestressa d’una gata siamesa que mai oblidarem.
Hem dut la gateta al veterinari, l’han examinat i fet una radiografia, i ara vinga xumar del biberó. Ara no tenim gats a casa però em fa il·lusió pensar que en Kim la durà amb ell els caps de setmana quan vinguí a veure’ns; jo no ha pensat en adoptar més gats després que va morir el darrer, per mor de l’enorme disgust que vaig tenir. Què voleu que us digui.
El gest del meu nét en correr a salvar la vida de la gateta m’ha omplert d’alegria i d’orgull, perquè demostra un espontani sentit de la compassió que no només és bo que un nen tingui sinó que tothom hauria d’exercir, amb les persones i tots els éssers sensibles. Qui salva un sol ésser salva tot un món, diuen els savis. Un petit gest mogut per la compassió en estat pur, aquí s’amaga tot l’ensenyament espiritual i humanista d’arreu del món. Una gateta, que aviat tindrà nom, salvada per a que visqui una feliç vida de gat. No es pot demanar més a la vida.
El poble dels meus consogres és Cretes, a la provincia de Terol, precisament el poble de cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i amic del traspassat papa Francesc. El Kim hi passa uns estius magnífics jugant arreu, anant amb bicicleta i tornant a casa a les 12 de la nit. De seguida sabrà com s’estimen els gatets i igual que la seva mare no oblidarà mai la gateta que, ella un dia i ell ara mateix, va ser salvada de la mort a causa de la gran compassió. El món s’aguanta només per aquests gestos que brollen de la profunditat de l’ànima quan tens tot just 11 anys i corres amb els amics pels carrerons de Cretes.
