GABRIEL JARABA
Em gasto una pasta en llibres cada mes. Tinc un compte a La Central, compro moltes coses a Amazon i també passo per la llibreria papereria que hi ha al centre de la vila. La meva biblioteca domèstica inclou 10.000 volums i quan convé tiro mà de la biblioteca de Comunicació de la UAB, on hi ha un milió de documents per a que em vagi entretenint.
Com que m’agrada fer llistes, apunto ara una amb els meus escriptors favorits, que resulta que són escriptores. Unes dones que m’interessen, m’apasionen i m’ensenyen molt. Són aquestes:
SIRI HUSTVEDT. Semblava condemnada a ser la dona, ara vídua, de Paul Auster, però brilla amb llum propia, i quina llum. M’agrada la Siri científica, que no només investiga en neurociències sinó que fa preguntes epistemològiques pertinents i descarades. M’encanta el seu Els miratges de la incerteza perquè posa en un compromís el cientifisme des de la ciencia. I és científica i novel·lista alhora; que es fotin.
IRENE VALLEJO. L’autora d’El infinito en un junco ha fet d’una tesi doctoral una obra literaria que posa en ridícul la “literatura gris” que produeixen les universitats, que són els llocs on pitjor s’escriu del món. El llibre és un estímul per a la creativitat i la imaginació que em posa a mil i l’autora, una elegantíssima estilista que escriu clar, amb riquesa i una extraordinària capacitat didáctica.
DOLORES REDONDO. Sóc entusiasta de la novel•la negra i em moro per Raymond Chandler, Dashiell Hammett, Ross McDonald y Jim Thompson. Tinc tots els clàssics del gènere –sense oblidar Georges Simenon, que juga en una altra lliga—i entre ells he col•locat tots els llibres de l’autora de la trilogía del Baztán. L’escriptora basca és, en la meva humil opinió, una de les millors narradores del món, i amb això està tot dit.
NAJAT EL HACHMI. Al meu amic Francesc Candel li hagués agradat conèixer-la, i amb això també està tot dit. Najat hauria de ser lectura obligatòria per als estudiants de periodisme pel que fa a gèneres d’opinió. M’encanta la seva capacitat d’argumentació i la valentía amb que defensa les seves idees i la propia biografia. Entre tanta melmelada identitària que circula pel país, El Hajmi és un estendart feminista que fa goig aixecar i dir, mireu, rucs, es tractava d’això!
Hi ha més escriptores i escriptors que m’apassionen però ja els apuntaré en un altre moment.
